Tot va començar tranquilament però amb nervis. Uns 45 triatletes van començar a pujar de pulsacions paulatinament, mentre avançaven per les humides costes d'una fosca Barcelona.
Els primers 5 km van ser una presa de contacte amb el grup, primeres converses opinions de tot, i tanteig de les cares a mesura que anaven passant els km.
Reagrupació davant del fòrum, uns ja cansats, i altres guardant forces per la tornada.
La tornada, què dir de la tornada...Com si estiguéssim jugant-nos la plaça de Hawaii 09. Els que comandaven la proba, van iniciar un ritme infernal, ràpidament, rondant els 3.45min/km, que no van deixar fins arribar davant l'atlètic Barceloneta. El grup trencat en 45 trossets, va arribar amb les cares desencaixades.
Una aventura, no vull saber el que pensaven la gent dels restaurants de la villa olímpica quan veien a 45 bèsties fugint esperitades del dia de l'Apocalipsi.
Finalment estiraments llargs amb un fantàstic mestre de cerimònies, David Soler que va ajudar a relaxar els músculs, tensos tensos.
Repetirem l'entreno pel passeig marítim. I pel nivell de correr, creieume que és pel que menys haurem de patir.
Marcel Carreras Soler.
1 comentari:
estan instal·lant uns radars a l'altura dels xiringuitos de la platja, diuen que està límitat a 5min/k, per contaminació i seguretat.
espero repetir, vaig acabar bé, però a un ritme força inferior als primers, la tornada va ser dura.
Publica un comentari a l'entrada